La paraula alemanya stolperstein significa literalment obstacle en català. Un obstacle t’impedeix avançar i això serà una lliçó perquè no hi tornis a caure. Però actualment stolperstein ha canviat el seu significat. Vol dir: respectar i recordar.

L’artista alemany Gunter Demnig, al 1990, va realitzar un projecte amb l’objectiu de commemorar les persones que van ser enviades als camps de concentració i extermini nazis. Consistia en col·locar petits blocs de ciment amb una placa de metall just al davant de la porta on vivien les persones commemorades. En la placa del bloc hi consten gravades les dades essencials de cada un d’ells.

Moltes són les ciutats que s’han sumat a aquest projecte commemoratiu. El desembre del 2019, el partit de la CUP a Calafell va sol·licitar que també es col·loquessin aquests blocs en les cases de dos veïns que van ser assasinats al camp de Gusen a Mauthausen, Àustria.

Es tracta de Ferran Romeu Just i Ferran Tetas Miro, morts el 1941 i el 1942. Tots dos van néixer i van viure al centre de Calafell, el 1906 i 1897. Tots dos veïns van ser enviats al camp de Gusen, igual que la majoria dels presoners espanyols enviats a camps nazis a causa de la cooperació de Franco amb la Gestapo, els secrets policials nazis.

Encara queda pendent la col·locació d’aquestes pedres commemoratives a Calafell. A l’últim plenari del poble, es va reiterar que stolperstein encara no havia estat designat.

L’alcalde Ramon Ferré va explicar que es va fer una investigació per trobar les cases on vivien Ferran Romeu i Ferran Tetas per presentar els seus respectes.
Se sap que Romeu vivia al número 10 del carrer de l’església, però es desconeix si la numeració posterior coincidia amb el número actual. Per la seva banda, Tetas viu al carrer del Pou, però ningú sap en quin número. Les gemmes no es col·locaran fins que es puguin fabricar.

Les víctimes del Vendrell també esperen el seu record en forma de pedres. L’Ajuntament va acordar unir-se a l’associació Amical Mauthausen i instal·lar pedres commemoratives en memòria dels residents deportats als camps d’extermini. A la capital del Baix Penedès van ser identificats 15 veïns deportats als camps de Gusen i Mauthausen. Alguns van aconseguir escapar amb vida.

Són:

• Salvador Esvertit Forcada (mort el 04/11/1941 als 49 anys a Gusen).
• Rafael Jané Borràs (03/06/1942 als 44 anys a Mauthausen).
• Antonio Lluis Llança ( 26/12/1941 als 23 anys a Gusen).
• Pedro Nin Nin (04/11/1941 als 30 anys) a Gusen.
• Pedro Recasens Riambau (02/11/1941 als 41 anys) a Gusen.
• José Solé Requesens ( 24/09/1941 als 32 anys) a Gusen.
• Jaume Tous Salvó (05/11/1941 als 40 anys) i Gusen.
• José Rius Fortuny (30/12/1941 als 40 anys) a Gusen.

Altres veïns del Vendrell enviats als camps de Dachau i Mauthausen i que van aconseguir sobreviure són:

• Joan Aliau Bordiú, allibero el 29/04/1945 de Dachau
• Juan Aliau Vilanova (05/05/1945 de Mauthausen)
• Joan Bellver Tusquellas (05/05/1945 de Mauthausen)
• Josep Caralt Busquets (05/05/1945 de Mauthausen)
• Joan Mallofré Nin (05/05/1945 de Mauthausen).
• Pedro Solé Badell alliberat el 05/05/1945 de Mauthausen
• Jaime Sosias Figueras alliberat el 05/05/1945 de Mauthausen

En les rajoles de la imatge superior consta el nom de la persona deportada, any i data de la mort i el camp on va estar. Hi ha milers de stolsperstein col·locades en unes 2.000 localitats europees que recorden les víctimes.

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez explica que les stolperstein «estan demanades i pendents que ens les subministrin». En aquell moment es podran col·locar a les portes de les cases on van residir les víctimes.

Aquestes rajoles de la memòria es col·loquen a terra per recordar els riscos d’ensopegar amb la mateixa pedra. I també perquè així, per llegir-les, calgui ajupir el cap en senyal de reconeixement i de respecte.

Simón Alonso Vides