Avui li hem fet una entrevista a l’educador social del nostre centre, el Gerard Marco. Ha sigut una entrevista molt interessant en la qual hem pogut aprofundir amb ell i tenir una miqueta més de coneixement sobre com ha arribat al nostre centre. Donem les gràcies al Gerard per obrir-se una mica amb nosaltres i que així la gent també sàpiga com arribar a treballar en una cosa tan digna com és ajudar a milers de persones com a referent.

En què consisteix ser educador social?

Des del meu punt de vista és una manera de ser i una manera de vida, dones una perspectiva nova a la teva realitat. Entens les accions humanes, que tota persona té un context, una història, etc.

Per què vas triar aquest treball?

Aquest treball és una feina vocacional (t’ha de sortir de dins fer-la), no hi ha un pla b, sento que sense això jo no faria res, aquest treball em fa ser qui sóc.

Què vas estudiar per arribar aquí?

Quan vaig acabar l’ESO vaig fer un cicle mitjà d’Atenció a persones en situació de dependència, després en el cicle superior, un d’Integració social i vaig acabar traient el graduat d’Integració social en la uni. Més endavant, també em vaig treure el títol de monitor.

Què és el que més et motiva d’aquest treball?

Podem resumir-ho en:

El fet de ser un referent per a algú (que es pugui refugiar en mi) i aportar calma en moments d’estrès i ansietat.

T’agrada treballar amb nens?

Sí.

Per què?

Treballar amb ells sana una part del meu nen interior.

Què creus que és el més difícil d’aquest treball?

Has d’aprendre a no portar-te el treball a casa, per exemple, hi ha persones que tenen situacions fora del col·legi molt difícils i que t’encantaria portar aquestes situacions fora de l’horari laboral, però no pots.

Quin ha estat el teu major assoliment com a educador social?

El meu major assoliment sóc jo mateix, l’haver aconseguit arribar fins aquí.

Sempre has treballat en instituts?

No.

Si no, on?

També vaig treballar amb persones sense sostre i addiccions (en un centre d’acolliment).

Quin lloc prefereixes?

Prefereixo aquest institut, perquè el centre d’acolliment no era el meu lloc, era saber que arribava l’hora d’entrar i em provocava un neguit.

Com descriuries els alumnes del Camí de Mar?

Amb una gran motxilla emocional que no saben gestionar, per la qual cosa cal acompanyar-los.

Quins tipus de dificultats creus que tenen?

La gent està molt ocupada, i a aquesta edat no se saben autogestionar, i això és una dificultat que es veu molt reflectida en la vostra edat.

Sempre has volgut treballar d’això?

No, de petit volia ser policia perquè volia ser un home dur, em volia semblar a Bruce Willis, però el temps sempre t’acaba posant en el teu lloc i jo crec que aquest és el meu.

Luke Pérez i Bibiana Ortega