La música és una forma d’art que ha acompanyat la humanitat des de la seva prehistòria. La seva evolució reflecteix els canvis culturals, socials i tecnològics al llarg de la història. Des de la prehistòria fins a l’actualitat la música ha portat melodies, nous gèneres i instruments impulsats per la tecnologia.

La història de la música a la prehistòria

Se sap molt poc de la música a l’època, tanmateix, es van trobar instruments musicals prehistòrics que donen la idea que la música era una part important a la vida quotidiana de les persones.

En aquell temps es creu que la música prehistòrica es realitzava amb instruments fets per ells mateixos amb materials orgànics com ossos, petxines, banyes i fusta. Aquests instruments s’utilitzaven en cerimònies religioses, celebracions i en la vida quotidiana.

També s’ha descobert que algunes de les pintures rupestres tenien un significat musical. S’ha vist que aquestes pintures plasmen persones que ballen, canten i toquen instruments musicals. No se sap exactament com sonava la música prehistòrica, però es diu que era una part important de les persones d’aquella època. Ells utilitzaven la música per transmetre diferents situacions a la història.

A l’edat mitjana

La música a l’edat mitjana era reproduïda principalment a Europa durant la caiguda de l’imperi romà d’occident al segle V fins al renaixement al segle XV. En aquesta època, la música era principalment vocal i estava enllaçada a la religió i la litúrgia.

La música de l’edat mitjana és principalment desenvolupada a les esglésies i monestirs europeus, era usada en cerimònies religioses com la missa. Els cants gregorians, amb les seves melodies solemnes i en llatí, omplien les catedrals i monestirs. Però no tot era religiós. Als castells i places, els trobadors i joglars cantaven històries d’amor , heroisme i aventures acompanyats d’instruments com ara llaüts i arpes.

El Renaixement i el Barroc

Amb el renaixement, la música va començar a florir com una forma d’art independent. Compositors com Palestrina i Monteverdi van explorar noves formes d’harmonia i estructura. Després al Barroc, van arribar genis com Bach, Vivaldi i Handel, que van portar la música a nivells de complexitat i bellesa mai abans vists. Va ser una època de grans orquestres, òperes i concerts que emocionaven les corts i el públic en general.

El classicisme i el romanticisme

Al segle XVIII, el classicisme va aportar figures com Mozart i Haydn, que van perfeccionar la forma i l’equilibri en la música. Però va ser al Romanticisme, durant el segle XIX, quan la música es va omplir de passió i drama. Compositors com Beethoven, Chopin i Tchaikovsky van fer servir les seves obres per expressar emocions profundes, des de l’amor més intens fins a la tristesa mes punyent. La música esdevingué un mirall de l’ànima humana.

El segle XX

El segle XX va ser una explosió d’estils i gèneres. El jazz va néixer a Nova Orleans, barrejant ritmes africans amb melodies europees. El blues i el rock and roll van arribar per quedar-se, amb icones com Elvis Presley i The Beatles canviant la forma en què s’escoltava la música. Mentrestant, al mon clàssic, compositors com Stravinsky i Schoenberg van trencar les regles tradicionals, explorant sons atonals i experimentals.

I finalment, el sorgiment de la música electrònica, que amb ordinadors va obrir un mon de possibilitats sonores.

El segle XXI

Avui en dia, la música és més accessible que mai. Gràcies a internet i les plataformes de streaming, podem escoltar qualsevol gènere en qualsevol lloc.

Artistes de tot el mon col·laboren entre si, fusionant estils i creant sons completament nous.

En conclusió, la música continua sent una manera de contar històries, expressar emocions i unir les persones, sense importar el seu idioma o cultura.

Luna Vanegas – Solymar Anselmo