Aquest any a l’institut ha vingut un nou professor de música, el Miquel Carrion. Amb ell, també ha vingut un nou intrument per ensenyar als alumnes, l’ukelele.

Per poder informar-nos més sobre el tema, hem decidit fer una sèrie de preguntes a aquest professor.

Quan es va decidir que s’ensenyaria un nou instrument i per què l’ukelele?

Jo no vaig participar en aquesta proposta, però el Dani Català, l’altre professor de música, sí. Es va decidir introduir aquest instrument perquè ja altres instituts estaven introduint també l’ukelele i vam decidir fer-ho nosaltres també. A sobre, com ja teníem teclats, guitarra, guitarra elèctrica, baix i la bateria, vam pensar que introduir l’ukelele seria bona idea. Va ser en especial l’ukelele perquè és un instrument molt fàcil de manejar, ja que és petit i no es necessita saber molt de música per poder tocar-lo, a més, és a escala econòmica molt més barat i això facilita als alumnes a que si volen continuar tocant-lo, es puguin comprar un. Per exemple, surt molt més barat comprar un ukulele que una guitarra.

De quina manera s’ensenya a tocar l’ukelele?

El primer que sempre m’ha agradat ensenyar als alumnes és posar l’ukelele al to, és a dir, afinar-lo. Una vegada que agafes l’ukelele hi ha dues maneres d’aprendre: la part harmònica i la part melòdica. Com el piano és la part més melòdica, amb l’ukelele estem fent la part harmònica, o sigui que amb aquest estem ensenyant els acords o les posicions. Això ho fem perquè trobem més divertit que quan els alumnes surtin de l’institut puguin tocar una cançó amb l’ukelele.

Com va l’evolució dels alumnes a l’hora d’aprendre? Els agrada? Els sembla fàcil?

Al principi és molt divertit perquè tothom l’ha d’equipar com una guitarra, llavors el primer que fan és tocar les cordes i ja, però clar, l’ukelele no és això. Aquest té una metodologia, una constància i una necessitat educativa i aquesta part quan se’ls explica ja no els mola tant, ja que ja no es tracta de jugar. I encara que jugar és important per conèixer l’instrument, una vegada que es passen les primeres classes de jugar amb l’instrument, ens hem de centrar en aquest i la seva tècnica. Llavors, després sí que troben una certa utilitat quan descobreixen que poden començar a tocar cançons, allà sí que els agrada, però el pas d’aprendre els acords, la tècnica, saber com subjectar l’instrument, etc… En general la teoria és més complicada, o sigui que aquella part no els agrada.

Tens pensat fer algun tipus d’actuació de cara al públic o només ho treballareu a classe?

Sí que hem plantejat fer alguna cosa de cara al públic, però el problema és la vergonya que tenen la majoria dels alumnes, llavors el que estem intentant fer tant a primer com a quart, és fer una petita agrupació i així, d’aquesta manera, veure si estant en agrupació s’animen a tocar. A algunes classes sí que estem preparant algunes cançons com ara el Bingo, on es tocaria amb uns dos pianos, una bateria, dos ukeleles i un baix. I per exemple a quart estem fent agrupacions perquè si volguessin podrien tocar a la graduació de quart.

Quines propostes tens per ensenyar la música des d’una perspectiva més actual i innovadora?

El que està més de moda avui dia és l’ukelele, ara una cosa més actual que aquest instrument trobo que no hi ha res, ja que també ara als centres els alumnes volen alguna cosa que sigui més petita, fàcil i que realment no sigui molt cara. També, en l’àmbit educatiu ara estem veient el PlaySound, que és un programa de música on es fa música a través del control de la play, o sigui que és una cosa una mica més nova, diferent, integrat a les noves tecnologies. A l’assignatura de música també estem fent tot el que són programes d’edició musical, edició d’àudio, edició del so, etc. I la idea és bàsicament això, tractem ensenyar a tocar instruments com ara l’ukelele i també volem ensenyar a fer aquestes coses d’edició, on si l’alumne vol continuar fent música en sortir de l’institut, podria crear la seva pròpia música.

Marta Aranda, Maia Diaz