Entrevistes Institut

ISAURA I LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL

Hem entrevistat la Isaura, la nostra antiga professora d’EF, volíem saber una mica més d’ella. Per què va estudiar EF, on va estudiar… Aquí teniu el que ens va explicar.

  • Per què vas decidir-te a ser professora d’EF?

Perquè m’agrada molt l’esport i ensenyar. Des de petita havia practicat gimnàstica rítmica de competició i després de més gran vaig decidir estudiar ciències de l’activitat física i de l’esport. Durant els últims anys de carrera vaig decidir decantar-me per la docència i finalment vaig acabar fent el màster per poder ser professora de Secundària, Batxillerat i cicles formatius.  Tot i que els primers anys vaig dedicar-me a la gestió de l’esport, sent directora esportiva d’un club, després ja em vaig dedicar exclusivament a la docència. 

  • T’agradava estudiar?

Sí, des de petita era bona estudiant, compaginava l’esport amb els estudis. Evidentment, hi havia assignatures que no m’agradaven tant, però sabia que si volia estudiar una carrera ho havia de fer. La carrera la vaig gaudir molt, ja que la majoria d’assignatures estaven encarades amb allò que m’agradava. També s’ha de dir que algunes assignatures com biomecànica de l’esport, fisiologia, anatomia i entrenament van ser bastant complicades.

  • Quina era la teva mitjana de notes?

Era una persona de notables (i algun excel·lent) i a la carrera vaig treure algunes matrícules d’honor d’aquelles assignatures que més m’agradaven.

  • Què vas fer per arribar on estàs ara?

Vaig estudiar ESO, batxillerat, i com he dit abans la carrera de ciències d’activitat física i de l’esport a Lleida i després vaig fer un màster per poder exercir de professora. Després de fer el màster, vaig decidir anar a viure a Londres una temporada per poder millorar l’anglès i treure’m una titulació oficial.  Al cap d’un parell o tres d’anys d’arribar de Londres em van trucar d’ensenyament per fer una substitució aquí a Calafell i des de llavors ja han passat 5 cursos.

  • Et va semblar difícil?

No em va semblar difícil, però si un camí llarg en el qual t’has d’esforçar i treballar dur per aconseguir allò que vols.

  • On vas estudiar?

L’ESO i batxillerat el vaig estudiar a Reus (ja que soc d’allà) després la carrera i el màster els vaig fer a Lleida, i finalment, com he dit abans, me’n vaig anar un curs a estudiar a Londres.

  • Per què vas triar ser professora de secundària i no de primària?

Doncs perquè per ser professora de primària has de fer la carrera de magisteri (és específica per ser mestre/a de primària) i, en canvi, la carrera d’INEFC té moltes més sortides que a part de ser professor/a (tot i que jo finalment em vaig decantar per la docència). A més, m’agrada tractar i ensenyar a persones adolescents, encara que a vegades sigui dur, també és gratificant.

  • Quins objectius tens a les classes?

Doncs l’educació física va molt més enllà d’ensenyar esports. Alguns dels meus objectius són: que els meus/les meves alumnes adquireixin hàbits saludables, que aprenguin i posin en pràctica valors com el joc net, treball en equip, companyonia, empatia, superació, tolerància, respecte, acceptació, autocontrol… que s’adonin que l’activitat física és quelcom fonamental per estar saludables. Intento enganxar-los a l’esport i donar-los eines perquè siguin autònoms i puguin practicar activitat física pel seu compte fora de l’institut. Un dels altres propòsits també és que l’alumnat aprengui vocabulari específic d’aquest àmbit en anglès, ja que des de fa alguns cursos s’ha integrat la llengua anglesa en aquesta matèria, i a poc a poc ho anem introduint a les classes.

  • Amb quins cursos et sents més a gust?

Durant els anys que porto treballant he tingut tots els cursos des de 1r ESO fins a 1r de batxillerat i la veritat és que em sento a gust amb tots ells, però sí que he de dir el tracte amb cada curs és bastant diferent. En els primers cursos de l’ESO les classes són més pautades i marcades i, en canvi, a batxillerat els pots donar més autonomia i han de ser capaços de fer i preparar exercicis per ells mateixos.

  • Què opines de parlar en anglès a les classes d’EF?

És un procés lent i que tardarà un temps a donar el seu fruit, però sense cap mena de dubte és quelcom molt interessant i enriquidor, ja que la matèria d’educació física és gairebé tota pràctica i és una molt bona manera de poder treballar la llengua anglesa mitjançant els continguts que es treballen en l’àmbit d’educació física. Potenciarem sobretot la comunicació i expressió oral. Ho farem de manera gradual i a poc a poc l’alumnat anirà interioritzant el vocabulari específic, s’anirà deixant anar i començarà a comunicar-se amb anglès amb mi i fins i tot amb els companys/es.

  • Has notat millores en l’anglès dels alumnes?

Doncs potser encara és molt aviat per notar canvis significatius, però a poc a poc s’aniran notant millores i de fet ja he notat alguns canvis en alguns dels meus grups: comencen a entendre tot el que els dic sense haver de traduir-ho, han integrat el vocabulari general que fem servir en totes les classes d’educació física, alguns/es alumnes em fan preguntes amb anglès, els vídeos me’ls fan parlant amb anglès…

Encara queda molta feina per fer, però anem pel bon camí i amb esforç i constància ho aconseguirem!

Irene Espinosa, Joel Osuna i Irene Hernández