“Tenia una amiga que em deia que estava enamorada de la vida, i així és, m’enamoro constantment de les petites coses” Imma Llaquet

“S’ha de tenir sempre la ment i la finestra obertes perquè entrin noves idees” Ermini Aixut

S’aproxima final de curs, haurem d’acomiadar-nos fins al setembre dels professors que ens han acompanyat aquest any, però a l’Ermini Aixut i a la Imma Llaquet els demanarem que tornin a veure’ns en algun moment, ja que aquest mes de juny es jubilen i comencen així una nova i engrescadora etapa en la seva vida. Sens dubte, dues figures que han deixat una agradable petjada en el nostre Camí de Mar.

Els dos han accedit a contestar les nostres preguntes perquè puguem saber més d’ells i de les seves experiències com a professors.

La Imma porta vint-i-sis anys educant al centre, ajudant als alumnes a desenvolupar-se com a persones i ciutadans. L’Ermini, a part de ser un excel·lent professor de llengua castellana, porta sent director de l’institut set anys. Amb ajuda del seu equip directiu, treballa dia a dia per millorar la institució i fer-la més acollidora per als alumnes.

Per què vas escollir ser professor/a? T’agrada ser-ho?

Imma: És una professió que m’agrada amb la que estàs en constant contacte amb persones, això m’ha agradat sempre, per això la vaig escollir.

Ermini: Fa temps que no ho penso, ha, ha. Era molt jove quan ho vaig escollir. De més jovenet havia estat monitor d’alguns esplais i m’agradava el contacte amb la canalla i els nens, per això vaig decidir dedicar-me a l’ensenyament. M’agrada ser profe, és una feina que he fet molt a gust, malgrat que cada vegada s’ha fet més complicada de dur a terme.

Quants anys portes sent professor/a?

I: 36 anys amb aquest.

E: Porto sent professor 39 anys, aviat es complirien 40, en aquest institut he estat 16 anys.

Quines matèries imparties? I quines t’hauria agradat impartir?

I: Vaig estudiar magisteri, pedadogia i logopèdia, així que una mica de tot. He sigut professora de matemàtiques, castellà, plàstica, socials, anglès, biologia, he dirigit un taller de cuina a la SIEI i he fet de mediadora entre alumnes. M’han agradat totes, en cadascuna has de treballar de manera diferent i totes són enriquidores. Per a mi la més divertida va ser el taller de cuina.

E: En aquest institut he format part del departament de castellà, però com vinc de primària he impartit vàries matèries. M’agraden les llengües, però també les ciències naturals i la música.

Imma, quants anys portes al centre? Hi has treballat en un altre? Quina és la diferència més gran que hi vas notar? Implementaries alguna cosa de l’altre institut a aquest?

Imma: Porto treballant en aquest institut des del 96, 29 anys. He treballat a Segur de Calafell, al Mossèn Cinto, a Llavaneres, que està a prop de de Mataró i a Barcelona. El tipus de població es reflecteix en els alumnes; Llaveneres era més íntim, més cassolà, la relació amb els alumnes era més propera. A Barcelona són molt expressius i el contacte és molt directe, els nens que tenia eren del Raval, un barri humil de Barcelona, les famílies eren senzilles i també molt expressives. Al Camí de Mar he anant creixent amb el centre, ha passat de ser un centre on venien alumnes de quasi totes les poblacions properes a ser un institut més proper al poble. Diria que he crescut amb l’institut.

Home, jo crec que les coses que volia canviar les he portat amb mi, l’experiència l’he portat d’un centre a l’altre, sóc més propera als alumnes que quan vaig començar perquè tinc més experiència.

Ermini, com va ser passar de ser professor a director? Te’n penedeixes? Quant portes sent-ho?

T’has inspirat en algun altre institut per poder millorar el nostre?

Ermini: I tant, moltes vegades. Moltes de les idees que hem aplicat estan inspirades en projectes que hem conegut d’altres centres. S’ha de tenir sempre la ment i la finestra obertes perquè entrin noves idees, si tanquem la porta a noves idees se’ns acaben les pròpies i no tenim de noves.

Imma, en què consisteix el teu treball, a part de ser professora de biologia i matemàtiques?

Imma: Prioritzo el benestar social i sentimental dels alumnes, treballo per a millorar la convivència en el centre. Tot el que és mediació, convivència, acompanyar els alumnes amb problemes personals i ajudar amb l’aprenentatge emocional. El treball ha de ser globalitzat i no pots separar una matèria de la formació com a persona.

Imma, a més de ser la psicòloga del centre ets a la vegada professora de biologia i matemàtiques, si solament poguessis escollir una de les dues professions, quina escolliries, psicòloga o professora? Per què?

Imma: Psicòloga separada del centre no seria, m’agrada el contacte amb els alumnes, més que donar una matèria m’agrada el contacte amb els alumnes, si entens això com a psicòloga sí, si és apartada del centre, no.

Què faràs ara, sense haver d’anar a treballar?

I: Moltes coses, ha, ha, ha… Sóc una persona amb moltes aficions, m’encanta la naturalesa, ara estaré més en contacte amb la família; amb els nets i els meus fills. M’encanta viatjar, estar amb les meves mascotes, cuidar del meu jardí, intentaré cultivar-me com a persona i fer totes les coses que no he pogut fer. Aprendré anglès per poder viatjar amb més facilitat, aprendré a tocar el piano, tinc tantes ganes de fer coses que mai acabaria.

E: El dia 30 acabo el mandat com a director i el dia 1 comença el nou director. Crec que hauré de tenir els primers dies el mòbil per si em truca i així ajudar-lo. Després em dedicaré a la meva família i a les meves aficions i interessos.

Què trobaràs més a faltar?

I: Els alumnes, m’encanta estar amb ells.

E: Es dona una situació molt singular que potser en altres centres no hi passa. Les persones que treballem aquí sense voler-ho acabem agafant estima al centre, a les persones que hi treballem i als alumnes.

M’he passat tota la vida, des dels 3 anys, en aules i col·legis, primer com alumne i després com a professor, a més que no vaig fer la mili, així que m’he passat tota la vida a aules. Trobaré molt a faltar als companys, també el retorn que tens quan els alumnes t’agafen carinyo i afecte, aquesta relació profe i alumne.

Quina cançó t’agradaria que la gent escoltés?

I: Imagine, de John Lennon, seria bonic imaginar que un món així és possible, potser l’hauríem d’escoltar tots i pensar cap a quin món anem.

E: Hi ha una que m’agrada molt d’un grup que es diu Pink Floyd, Wish you were here. Aquesta cançó la van dedicar a un dels integrants del grup que va marxar, desitjant que estigués amb ells, el desig del retrobament.

Quin és el llibre que més et va marcar?

I: Més que un llibre el que m’han agradat sempre són els contes, s’han utilitzat des de l’antiguitat per explicar lliçons. Hi ha llibres de contes que he utilitzat com aprenentatge emocional. Recomanaria un llibre de contes que es titula Ecología emocional. És un recull de contes molt curtets per pensar i reflexionar, per qüestionar-nos coses i mirar-nos per dins.

E: Hi ha un llibre que no he pogut oblidar mai perquè em va marcar molt, Trilogia d’Auschwitz, sobre els camps de concentració nazis i com era la vida dels jueus, tot explicat per l’autor Primo Levi, que va ser presoner en aquests camps i que va acabar suïcidant-se.

Tens algun record especial de quan tu vas ser alumne/a?

I: Molts, com tothom. Bons i dolents, una mica de tot. Recordo quan anava a primària, a una escola de monges. Les monges ens obrien l’escola els dissabtes a la tarda per reunir-nos, berenàvem allà les meves amigues i jo. Allà ploràvem i rèiem, ens coneixiem com a persones, era agradable tenir un espai on poder parlar amb un mateix i sentir-se segur.

E: De més jove era molt tímid i vaig aconseguir vèncer la timidesa inicial. En l’educació secundària vaig ser escollit delegat de curs en més d’una ocasió.

Quin va ser el pitjor any per a tu? Per què?

I: Quan vaig tenir el càncer, però no va ser tan dolent. Em va fer aturar un moment i plantejar-me moltes coses, canviar xip. Hi ha un punt en què comences a funcionar per inèrcia i quan et planteges les coses t’adones de com hi vius.

No va ser tan dolent, a la vida has d’aprendre de tots el moment i jo ho vaig fer d’aquest; saber valorar el temps i què és important per a tu, si estàs dedicant a les coses el temps que mereixen i a les coses importants, a vegades no ho pensem i anem a saló de mata. Són les coses petites, que no es veuen, que en un moment donat aprens a valorar.

E: De la meva vida professional va ser l’any de la pandèmia, tant el primer com el segon, tot va ser horrorós amb tantes mesures. Com a alumne, crec que els pitjors per a mi van ser els de l’adolescència, també és quan vaig tindre els pitjors resultats acadèmics.

I si poguessis tornar a repetir un any, quin seria? Per què?

I: No sé què dir-te, tots han tingut les seves coses. No deixaria cap dels anys sense repetir, tant en els aspectes personals i familiars com laborals. Crec que un any en especial el tornaria a viure, curiosament és el que tots diuen que va ser el més dur; l’any del confinament. Aquell any vaig tindre als meus fills a casa, vam passar temps en família, vam estar tots junts. Tinc una casa gran, cadascú tenia el seu espai, però passàvem temps en comú. Al contrari de la majoria, ho recordo amb amor. Això va ser en l’aspecte familiar, en el laboral repetiria cada any.

El primer any va ser molt gratificant, treballar amb alumnes de segon de primària i estar amb contacte amb ells va ser molt gratificant. A secundària també m’agrada ensenyar, hi pots parlar d’altres coses, quasi et sents com una segona mama. Cada any ha sigut maco.

E: L’any que vaig decidir canviar de primària a secundària, l’any que vaig fer el pas, ho tornaria a fer, va ser quan em vaig sentir més realitzat professionalment.

Què li diries a la gent que vol ser professor o professora?

I: Que aprengui a escoltar. Ser professora significa que estàs formant als alumnes, i per formar has de saber què tens al davant. A partir d’això pots començar a construir.

Has de pensar i saber qui tens al davant, què sent, quins problemes té, com són les seves expectatives, com reacciona davant com tu li parles, per això has d’estar molt alerta.

E: El que de vegades he dit a profes nous és que l’ensenyament d’avui en dia el comparo amb el mar i la navegació. A vegades està calmat i es navega molt tranquil·lament. Hi ha dies que està molt mogut i la barca dona tombs. Així és l’aula, a vegades està tranquil·la i a vegades està nerviosa. Una persona que es vol dedicar a l’ensenyament ha de saber que hi ha dies de tot, i si això no ho tens clar, dedica’t a una altra feina.

Així els donem el nostre a reveure als nous jubilats del centre. Us agraim tot el que ens heu aportat amb la vostra dedicació i esperem tornar-vos a veure pel vostre Camí de Mar! 😉

Ana García i Yasmina El Mouden-