Ja ha acabat el primer trimestre del curs 2022/2023, ha arribat l’hora de dir adeu a una de les professores que més temps porta treballant en el nostre centre, l’Antonia Crespo, per aquest motiu hem decidit fer-li una entrevista on li hem preguntat una mica de tot sobre la seva vida professional. Li agraïm tot el que ens ha ensenyat en tots aquests anys.

-Per què vas decidir ser professora de matemàtiques?

Doncs no va ser una decisió, perquè vaig començar provisionalment i m’agradava i m’apassionava intentar transmetre el que jo sabia als alumnes. Una casualitat perquè era la meva passió i m’encantava poder transmetre i és el que va decidir que aquest fos el meu treball.

-Des de ben petita vas tenir clar el que volies ser?

No, vaig pensar de tot, ser hostessa de vol, policia, infermera, etc.

-Quants anys portes donant classes de matemàtiques?

34 anys.

-Només estàs llicenciada com a professora de matemàtiques o en alguna altra matèria?

No, estic llicenciada en biologia i després vaig fer les oposicions de matemàtiques.

-Si no haguessis pogut ser professora per x motius, què t’agradaria haver sigut?

Jo crec que hagués sigut infermera.

-En quants centres has treballat? Quants anys?

A Montornès del Vallès, 2 anys, a Vilanova i la Geltrú, 2 anys, a Sant Pere de Ribes, 1 any, altra vegada a Vilanova i la Geltrú, 1 any i vaig vindre al Camí de Mar, on porto 27 anys i l’any que ve farà 28 anys. Vaig vindre el curs 1997-1998.

-Quins canvis has notat des que tu vas començar a donar classes a l’actualitat, pel que fa l’alumnat, el sistema educatiu, etc?

Molts canvis a l’alumnat, que ara tenen menys interès, treballen menys, no valoren l’esforç, que tampoc és culpa d’ells. De la seva actitud també ha augmentat la falta de respecte, no és culpa dels alumnes, és de la societat en general per permetre això que està passant.

-Què tens pensat fer ara que ja no hauràs de venir a treballar?

El meu projecte és no tenir cap projecte, cuidar a la meva tieta, la família, els meus fills, que són tres, el meu home, etc.

-Tens alguna anècdota de quan tu eres estudiant?

A classe de música havíem de portar una flauta i la profe sempre ens treia a tocar la flauta i com que no em sabia la cançó, em vaig posar darrere del tot i vaig començar a dissimular com si toqués. Després ja vaig aprendre a tocar-la, però aquell dia vaig aconseguir lliurar i des d’aquell moment els dies que calia tocar cançons que no em sabia deixava la flauta a propòsit a casa i li deia a la professora que era sense voler.

-Què li diries a la gent que vol estudiar per a ser professor/a en un futur?

Que ha d’estudiar el que l’apassioni, perquè de veritat que és necessari, el tema de la concentració, ganes i l’actitud. Si estudies una cosa que no t’agrada ho passaràs malament, no tindràs ganes de fer-ho i a sobre no gaudiràs de la teva feina.

-Què serà el que més trobaràs a faltar de l’institut en general (donar classes, alumnes, professorat, etc.)?

Jo crec que el que més trobaré a faltar són les xarradetes amb els companys/es de feina perquè, al cap i a la fi, són moltes les hores que passem junts, llavors es crea un vincle molt molt bonic. I els alumnes perquè també són moltes hores que hi dediquem i acabes agafant molt d’afecte a molts de vosaltres.

Mireia Romero i Leyre Romero