L’orientació de 4t d’ESO és el procés que ajuda l’alumnat a decidir quin camí seguir un cop acaba l’ESO. És un moment clau perquè, per primera vegada, s’han de prendre decisions que afecten els estudis futurs i, en part, el projecte professional de cadascú. Es pot presentar com una assignatura, com a xerrada i reunions amb l’orientadora del centre, que ajuda l’alumnat a saber quines alternatives hi ha després de l’institut, també descobrir el que li agrada i les sortides professionals.

És un conjunt d’activitats, informació i acompanyament que l’institut ofereix perquè l’alumnat pugui conèixer quines opcions existeixen després de 4t. S’identifiquen interessos, habilitats i preferències personals, també s’hi reflexiona sobre què els motiva i en què es veuen en un futur a més de prendre decisions informades i realistes sobre el seu curs com estudiant.

Aquesta orientació no és només informar, sinó acompanyar perquè cada alumne trobi el camí que millor encaixa amb ell.

Al llarg del curs es realitzen xerrades i sessions informatives sobre Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà i altres opcions com tallers d’autoconeixement, per tal de descobrir punts forts, interessos i maneres de treballar. També es porten a terme reunions amb tutors o orientadors, on es resolen dubtes i es parla de cada cas individual. Per últim, hi ha visites a centres o jornades de portes obertes per veure de prop les opcions i la informació sobre el món laboral, per entendre quines professions existeixen i què requereixen. Tot aquest conjunt ajuda a construir una imatge més clara del futur de cada estudiant.

L’alumnat que acaba l’ESO pot triar entre el batxillerat, més teòric, orientat a estudis superiors (universitat o cicles de grau superior); Cicles Formatius de Grau Mitjà, més pràctics, orientats a una professió concreta; itineraris específics com PFI per a qui no obté l’ESO o qui prefereix una via més pràctica i en casos concrets, la incorporació al món real

Cada opció té els seus pros i contres, i l’orientació serveix per entendre quin encaixa millor amb cada alumne.

Es considera important perquè és la primera decisió realment significativa. Una bona orientació redueix dubtes i angoixes, evita triar itineraris que no encaixen, ajuda a descobrir vocacions i dona seguretat i sentit al camí que ve després

Al nostre institut tenim orientadores que ajuden l’alumnat de 4t ESO a escollir el camí correcte, ens ha suscitat curiositat saber de què tracta el seu treball i li hem fet unes quantes preguntes a la coordinadora de Batxillerat, Montse Pons, que ens ha respost aquestes preguntes sobre l’orientació.

Quins objectius concrets us marqueu amb l’alumnat en aquest curs?

Els objectius de l’orientació són guiar els alumnes per tal que prenguin la decisió més encertada de com han de continuar amb la seva activitat acadèmica mostrant-los els diferents camins i opcions que tenen.

Quines alternatives hi ha al centre per a orientar als alumnes?

La primera seria parlar amb el tutor/a d’aula i si no es poden solucionar les inquietuds que té l’alumnat el següent pas és parlar amb l’orientadora amb una cita individualitzada i també es fan xerrades en els diferents nivells implicats (4t i bat) per tal de parlar-ne de manera general. 

Com valoreu si un alumne està preparat per prendre una decisió?

Bàsicament valorant que no tingui dubtes i que conegui les diferents opcions que té 

Quins criteris recomaneu tenir en compte a l’hora de triar entre Batxillerat, Cicles Formatius o altres itineraris?

Partint de la base que el batxillerat és més teòric que cicles, creiem que l’alumnat enfocat a la primera opció ha de tenir bones tècniques d’estudi i ha de ser autònom. El perfil de cicles és més pràctic i enfocat a la incorporació al món laboral.  

Com gestioneu els casos en què les expectatives familiars no coincideixen amb els interessos de l’alumne?

Sempre s’intenta orientar a les famílies i informar-los de la millor opció segons el perfil del seu fill o filla.

Quines tendències o sectors professionals observeu que generen més interès?

És molt divers, cada any hi ha tendències diferents. Hi ha graus “populars” com dret, criminologia, medicina i màrqueting. A cicles tot el que està relacionat amb el món digital i noves tecnologies. 

Com gestioneu els casos d’alumnes molt indecisos o amb poca motivació?

A aquest alumnat se l’atén de manera individualitzada parlant amb les orientadores de l’etapa en la qual estan. 

Com valoreu si el procés d’orientació ha estat efectiu?

Si l’alumne i la seva família s’adonen que farà realment el que el motiva i que permet mostrar les seves habilitats.

Una petita conclusió que podem treure és que al centre estan disposats i utilitzen tots els mètodes que es tenen a l’abast per ajudar a orientar l’alumnat de manera eficient.

Els alumnes de 4t d’ESO han fet una sortida al teatre per participar en una xerrada sobre orientació, per ajudar a saber què poden fer quan acabin l’ESO. Allà els van explicar les diferents opcions que tenen com el Batxillerat, els Cicles Formatius o altres camins. Després d’aquesta sortida, volem saber si la xerrada compleix el seu objectiu, per això, els hem fet unes preguntes a cinc alumnes de 4t per saber com els ha semblat aquesta orientació fora del centre. Us compartim algunes respostes: 

Quina part t’ha semblat més interessant o útil?

– Que hagi explicat quines sortides té el batxillerat i el cicle i que és el que recomanaria.

– Les notes de tall de cada universitat, a més d’ensenyar les universitats on es pot estudiar. 

Quina opció et crida més l’atenció ara mateix (Batxillerat, Cicle, PFI…)? Per què?

– Batxillerat, perquè vull anar de pressa. 

– Cicles, perquè té més pràctica i és més fàcil, em costa la teoria.

Què milloraries de la xerrada perquè fos més útil per als alumnes?

– Res, perquè estava molt ben feta, s’ha entès molt bé, no falta res.

– Jo també opino que res, em va agradar molt.

Et genera pressió haver de decidir el teu futur amb 15-16 anys?

– Sí 

– Sí

Hi ha hagut alguna informació que no sabies i t’ha sorprès?

– Sí, el de com es calcula la nota de tall de la selectivitat. 

– Sí, quan va dir que després d’acabar els cicles podies començar a treballar. 

Després de la xerrada, tens més clar què vols fer quan acabis 4t?

– Sí, m’ha quedat més clar.

– Sí, a mi també m’ha quedat clar

Creus que aquest tipus d’activitats ajuden realment?

– Sí, perquè estava una mica perduda i ara m’he decidit. 

– Sí, ja que sabia el que volia fer, però no sabia si cicles o batxillerat.

Què és el que més et preocupa a l’hora de triar?

– Que no m’agradi el que triï o em penedeixi.

– Quan estigui fent el cicle que em costi i no m’agradi, que em penedeixi.

A partir de les respostes dels alumnes, es pot veure que la xerrada d’orientació ha ajudat a entendre millor les opcions que hi ha després de 4t d’ESO. Alguns alumnes s’interessen més pel Batxillerat perquè volen continuar estudiant i anar a la universitat, mentre que d’altres prefereixen els Cicles perquè tenen més part pràctica i menys teoria.

També es veu que molts alumnes senten una mica de pressió per haver de decidir el seu futur amb 15 o 16 anys, sobretot per la por d’equivocar-se o que després no els agradi el que han triat. Tot i això, la majoria diuen que després de la xerrada tenen les idees més clares i que han après coses que no sabien.

En general, aquestes activitats d’orientació són útils perquè ajuden els alumnes a conèixer millor les opcions que tenen i a sentir-se més segurs a l’hora de decidir què fer després de l’ESO.

L’orientació de 4t d’ESO ajuda els alumnes a conèixer les opcions que tenen i a començar a decidir el seu futur amb més tranquil·litat. Tant el treball de les orientadores com la xerrada al teatre mostren que aquest procés és útil per aclarir dubtes, descobrir interessos i sentir-se més preparats per triar. En general, queda clar que comptar amb aquest acompanyament fa que els alumnes no hagin de decidir sols i sense informació.

Laia Garcia i Noa Ortiz