Cada any l’alumnat de 1r ESO va de colònies a mitjans de primer trimestre al Delta de l’Ebre. Aquestes colònies són conegudes per socialitzar i fer un pas a la convivència entre classes. Gràcies a les diverses activitats que fan, els nens de 1r s’ho passen molt bé. Hem fet unes quantes preguntes, algunes més enfocades a la convivència i d’altres més globals, per entrevistar-los i saber més a fons com han sigut aquestes colònies. Els alumnes entrevistats provenen de diferents escoles de Calafell, fet que implica que en moltes ocasions no es coneguin.

Com us dieu? 

— Escola Castell: Xoan 

— Escola Santa Creu: Vera

 — Escola Vilamar: Uma

Com us heu adaptat en aquests mesos de setembre fins a les colònies 2025?

— Xoan: Ho esperava més difícil.

— Vera: He fet molts amics més.

— Uma: Ha estat fàcil fer amics.

On heu anat de colònies?

— Tots tres: Al Delta de l’Ebre.

Quants dies vau estar al Delta de l’Ebre?

— Vera i Uma: Dos dies i mig i dues nits.

Com va ser el primer dia a la casa convivint amb els nous companys?

— Xoan: Sense conflictes.

— Vera: Ens vam sentir còmodes.

— Uma: Va ser bona.

I amb els professors i monitors?

— Xoan: Hi havia monitors que coneixien germans d’alguns alumnes d’altres anys.

— Vera: Eren una mica pesats i posaven incidència per tot i per coses poc òbvies.

— Uma: Eren estrictes.

Quines activitats vau fer?

— Tots tres: Bicicleta, caiac, piragua, tir amb arc…

Com valoraries el primer dia?

— Xoan: L’esperava millor, li posaria un 2 sobre 10. No hi tornaria.

— Vera: M’ho imaginava més tranquil. ç

— Uma: Va ser molt cansat, amb moltes parades a l’anada, com la del vaixell. Va estar avorrida, ens hagués agradat fer el vaixell un altre dia.

El segon dia la convivència amb els companys va millorar?

— Tots tres: Sí, tot i que hi va haver molta bicicleta i estàvem molt cansats. No es permetia fer migdiada, però la convivència va millorar.

Què tal el menjar de les colònies?

— Xoan: Li posaria un 2,5 sobre 10, el menjar no estava gaire bo.

— Vera: La paella estava rància i amb ingredients estranys.

— Uma: El millor van ser els gelats i la sopa.

El tercer dia com us vau sentir amb els companys i companyes noves?

— Tots tres: Va millorar bastant. Vam fer noves amistats.

Vau dormir a l’hora o vau fer una miqueta de xivarri?

— Tots tres: Tot i que no estava permès, quan ens avorríem sortíem a omplir aigua i ens vam quedar parlant a l’habitació fins tard.

Com va ser l’estada? Els llits i les instal·lacions eren còmodes?

— Xoan: A l’hora de les dutxes, nens i nenes estaven molt junts.

— Vera: Els llits eren durs, tot i que potser n’hi havia algun amb un bon matalàs.

— Uma: Els coixins eren massa tous.

La comparació del primer a l’últim dia ha sigut molt gran?

— Tots tres: No gaire pel que fa al lloc i l’estada, però sí en relació amb les amistats, que es valoren molt positivament.

Quines coses positives i negatives destacaries globalment?

 — Positives: Fer amics, jugar a futbol, temps lliure, conviure amb els companys. 

— Negatives: Dormir amb matalassos incòmodes, anar amb bicicleta, les barques, el menjar, els mosquits, el caiac l’últim dia, que va ser cansat i els monitors. 

— Valoració general: El dia era en general dolent, però hi havia moments puntuals agradables.

Què t’ha aportat aquesta experiència de les colònies?

— Tots tres: Nous amics i convivència. No afegim res més perquè seria mentida.

Alguna anècdota destacada?

— Tots tres: Vam trobar una serp al parc al costat de la pista de futbol. Hi havia molts mosquits. No ens va agradar fer caiac i encara que teníem dues hores lliures, no ens van deixar dutxar-nos després.

Després d’entrevistar al Xoan, la Vera i l’Uma, ens hem adonat que les colònies no sempre són com te les imagines. Han tingut moments divertits i han fet amics nous, però també hi ha hagut coses que no han anat gaire bé, com el menjar, els llits o algunes normes massa estrictes. Tot i això, crec que el més important és que han pogut conviure amb gent nova i viure una experiència diferent. Potser no ha estat perfecte, però segur que alguna cosa bona s’emporten.

Noa Ortiz i Laia Garcia