Avui us parlem de l’escriptora Ester Vallès, que li hem fet una petita entrevista i pròximament publicarà el seu llibre; Flors, mar i sal. 

Biografia

Ester Vallès (L’Arboç, 1998) ha crescut des de petita entre camps de blat i a prop del mar. Estudia el grau de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya i és una amant de les lletres, de la fotografia i de l’art en general. Actualment, es dedica a impartir classes de tennis als més joves i a escriure durant les seves estones lliures. Des de fa menys d’un any publica els seus escrits i futurs projectes a la seva pàgina d’Instagram @eternesparaules.

Flors, mar i sal és l’obra amb què s’estrena dins del món literari. 

Sinopsi del llibre

El llibre que tens entre mans no pretén ser cap llibre. A la vida hi ha coses que necessites explicar encara que ningú te les ensenyi. Flors, mar i sal és, en efecte, un conjunt de poemes, fotografies i relats que retraten els diferents estadis que tots, en un moment o altre, hem de passar: la por,  l’espina, la cura i la flor.

Un llibre que té l’espontaneïtat d’una agenda, amb apunts desordenats presos sota l’impuls de la inspiració del moment i de les imatges. D’aquestes pàgines n’emergeixen records, vivències i inquietuds en què es podrà veure reflectit/da qualsevol jove de la generació actual, i els conflictes quotidians de tota dona davant de les contradiccions aclaparadores del temps que li ha tocat viure.

Com explicaries la teva experiència del teu primer llibre?

Realment l’experiència de publicar el meu primer llibre no es pot explicar amb paraules. El fet d’auto-publicar un llibre va molt més enllà de només escriure’l. Amb l’ajuda de la dissenyadora, les dues hem pogut idear, dissenyar i tirar endavant tot allò que teníem en ment per poder plasmar-ho en paper. Ha estat un projecte molt maco i molt il·lusionant. Alhora, però, també ha resultat costós a nivell de recursos, de descobrir un món així per primera vegada i de veure que hi ha molta més feina de la que creiem darrere de projectes així. Tanmateix, ho tornaria a fer sens dubte.

Quan vas començar a escriure’l? 

Tots els escrits del llibre són relats i poemes que he anat escrivint des de fa 6 anys enrere. Sincerament, cap dels escrits estava ideat per tenir-hi cabuda dins d’un llibre. Simplement escrivia per necessitat, sense cap tipus d’intenció.  Fa un any, però, va venir-me al cap la idea de recollir-los tots i publicar-los amb l’acompanyament de les meves fotografies. El procés de creació des d’aquell moment fins avui ha durat aproximadament nou mesos. 

Què significa per a tu escriure?

M’apassionen les lletres, la fotografia i l’art en general. Les considero la meva via d’escapament a un món on em sento més compresa, més viva i més abrigada que en aquest. Per aquest motiu, durant les meves estones lliures se’m pot trobar escrivint, llegint o apuntant coses sense cap ordre a qualsevol lloc. Ara mateix, no sabria viure sense això.

Voldries fer un altre llibre? 

En un principi sempre he dit que no. No m’agrada la idea d’obligar-me a escriure pel simple fet de publicar llibres. M’agrada escriure perquè em mou. Fa unes setmanes, però, vaig llegir una novel·la que em va tocar molt (i de la que encara no n’he pogut sortir il·lesa) i això em va fer pensar que potser el meu pròxim objectiu sigui escriure una novel·la. No ho sé, és una idea volàtil que encara he de definir. 

En què et vas inspirar per escriure el llibre? 

Em vaig inspirar en les coses del dia a dia. En tot allò que considerem intrascendent, en els sentiments que vivim i de vegades no sabem com filtrar. En tot allò que no vaig saber dir a temps, també. Escriure el llibre ha estat una introspecció que m’ha ajudat a acceptar les coses, a estimar-les i a entendre-les d’una manera més sana. I, per suposat, les meves tres inspiracions bàsiques han estat les flors, el mar i la sal. Aquests, són els elements que considero indispensables per poder viure feliç.

Abans de publicar aquest llibre, ja escrivies?

 Sí, el llibre ha estat una conseqüència de tot el que he anat escrivint al llarg els anys. 

T’agradaria treballar d’escriptora en un futur? O veus molt difícil entrar en aquest món professional?

Doncs no ho sé! Sempre he tendit a plantejar-me el meu futur a llarg plaç, però amb el temps he après que això no m’ajuda a gaudir d’on estic ara. Per això, no vull plantejar-me si vull acabar sent escriptora o dedicar-me a una altra cosa. El que sí que sé és que vull seguir escrivint i estant vinculada al món de les lletres i de la poesia tal i com ho estic ara. El demés està per venir!