Des de temps remots, la dona ‘’perfecta’’ ha estat aquella submisa, dòcil i que no tenia intenció de reivindicar els seus drets, però per sort estem evolucionant com a societat, encara que quedi molt camí per recórrer. Aquest 25 de novembre es celebra el dia internacional contra la violència de gènere , i com tots els anys el centre elabora cartells, llaços… per posar-los al passadís.

Aquest any els alumnes de 4t, concretament els  alumnes de filosofia, amb l’ajuda de la Rosa Giralt , han començat un projecte per reivindicar les fatalitats esdevingudes en contra de la dona per tal de conscienciar a l’alumnat. Tots els treballs s’han penjat en els passadissos de l’edifici de dalt i també al de baix,  i a partir d’ara estaran exposats per a tots els alumnes i professorat.

• 

A part dels cartells i els llaços, van fer uns vídeos, la classe es va dividir en grups i cada un va donar peu a la creativitat.

Per veure els diferents punts de vista i de gènere li hem fet una entrevista a l’Andreu i la Itziar. Ell va col·laborar en el projecte de la mateixa manera que la Itziar, i ella a més a més va participar a la realització dels vídeos.

Si vols saber més sobre l’origen de la revolució feminista consulta aquesta pàgina: https://democraciarealya.es/feminismo/

La professora encarregada d’aquest projecte és la Rosa Giralt, la professora de filosofia d’aquest centre. Hem entrevistat a tres alumnes de 4t, la Martina González, l’Andreu Buil i la Itziar Barceló.

ENTREVISTA A LA ITZIAR BARCELÓ I LA MARTINA GONZÁLEZ

En què consisteix aquest projecte d’elaborar un vídeo? T’ha agradat fer-lo?

Martina:  Aquest vídeo es fa pel dia internacional de la no violència contra la dona, i l‘hem elaborat els alumnes de filosofia per donar una mica més de consciència, tant per nosaltres a l’hora de fer el vídeo, com per la gent que veurà aquesta gravació.

-A mi sí que m’ha agradat, ha sigut una oportunitat per treballar juntes i em sembla que el dia és molt important, i estic molt contenta amb la feina que hem fet. Però la veritat és que quan ho fas i veus els registres de les morts, em fa respecte i no m’agrada que hi hagi un dia per aquest problema en la societat.

Itziar: Aquest projecte, que el vam elaborar el 25 de novembre, que és el dia internacional contra la violència de gènere, i el vam fer amb la idea de conscienciar a les persones, sobretot els més petitis, sobre les situacions que vivim les dones avui en dia, la por i els comentaris que hem d’aguantar només pel fet de ser dones. 

-Sí, m’ha agradat fer-lo, ha sigut una activitat molt divertida, una mica estressant, encara que considero que aquest tipus de vídeos no s’haurien de fer, perquè la violència de gènere hauria de reduir-se cada cop més, cosa que no és el cas.

Ens pots explicar de què tractava el vostre vídeo? Quin missatge volíeu transmetre?

El nostre vídeo consistia en sortir tots els membres del grup i llavors nosaltres com a dones rebíem una sèrie de frases discriminatòries, pel fet de ser dona, pel fet de vestir o simplement per voler estudiar una feina “d’homes”. A l’hora de rebre un comentari respectiu, nosaltres ens debilitem i al final ens revelem i aleshores decidim que aquests comentaris no ens afectin i decidim ser fortes i actuar davant d’aquests problema. 

-Volem transmetre el missatge de què no per ser dona hem de vestir d’una manera determinada o hem d’estudiar una professió concreta, ni pel fet de ser dona hem de tenir una vida més perillosa o hem de tenir que viure amb por, sinó que tothom és igual independentment del nostre sexe.

Vas ser difícil gravar-lo? Com ho vau fer?

Va ser molt difícil gravar-lo, pel fet de treballar en grup i de transmetre un missatge de tristesa, i de representar el que passa dia a dia, a més posar-se en la pell de les persones que han mort per violència de gènere, a mi personalment m’afecta molt que avui en dia encara hi hagi gent capaç de provocar la mort d’una dona. 

-Vam sortir tots els membres del grup, vam utilitzar una bona llum, una cinta americana i una veu d’home, que va dir unes frases discriminatòries, escrites per nosaltres.

Com et vas sentir fent el vídeo?

Martina: Doncs, quan vam fer el vídeo em vaig divertir molt, però després quan el vaig veure vaig sentir una mica de tristesa, perquè és una pena tenir que fer aquestes coses avui en dia, ho trobo tot molt absurd.

Itziar: Em vaig sentir molt dèbil al pensar que encara hi ha gent que pugui provocar la mort d’una persona i em va fer reflexionar, si tens una actitud semblant a la del vídeo o no. 

ENTREVISTA A L’ANDREU BUIL

Que t’ha semblat treballar en aquest projecte? T’ha agradat?

Doncs és un projecte molt important, sincerament, crec que beneficia molt a tots els alumnes del centre, ja que ens conscienciem una mica sobre el que està passant actualment, i bueno….crec que es algo important, es algo que s’ha de fer, i estic molt satisfet de la feina que s’ha fet . Sí, molt, són idees originals, hi ha molta creativitat , m’ha agradat molt.

Si fossis una dona com et sentiries amb aquesta societat? Et sentiries segur?

Una mica…no ho sé… no espantada, però, em faria molt de respecte el fet que estiguessin ocorrent aquestes bajanades, que estan passant últimament, i, sí que em sentiria malament i em faria vergonya viure en l’actualitat. No em sentiria segur.

Et sents còmode quan vas sol pel carrer? Si fossis una dona et sentiries igual de còmode?

Sí, no tinc cap inconvenient en sortir sol al carrer però també depèn de les hores. M’imagino que no.

Si haguessis de descriure la situació de la dona en una paraula, quina seria? Per què has escollit aquesta paraula?

Vergonya, perquè com he dit abans, personalment és vergonyós i també això ho sentim tant els homes com les dones. Estem en una situació vergonyosa, són fets que haurien de ser anul·lats totalment.  

Gràcies a aquesta entrevista podem saber els diferents punts de vista entre diferents gèneres. 

Natalia Trinidad, Paula Rubio, Carla Ortigosa