Aquest mes de desembre hem fet una entrevista a la Loli, la persona que ha estat la nostra conserge durant 17 anys. Amb motiu de la seva jubilació hem volgut parlar amb ella.

COM VA COMENÇAR TOT?

Jo vaig entrar aquí al 2001, era la primera vegada que feia de conserge, vaig venir de viure fora d’aquí i em van trucar d’Ensenyament. La meva primera substitució va ser aquí a l’Institut Camí de Mar, com a director hi havia el Josep Manel Álvarez, vaig estar un més molt a gust i vaig marxar.

Al cap de 9 mesos vaig tornar i em vaig quedar aquí, em van fer fixa en el 2003 (porto 17 anys en total al centre). Al principi variava i estava en els dos edificis fins que em van deixar a l’edifici de dalt.

Des del principi em van donar molta llibertat per fer la meva feina, la meva opinió sempre la van tenir en compte i mai vaig tenir problemes amb la directiva, al contrari, sempre m’han ajudat molt en tot el temps que he estat aquí.

COM HA ESTAT LA TEVA RELACIÓ AMB ELS TEUS COMPANYS I COMPANYES DE FEINA?

La meva relació ha estat molt bona sempre, no he tingut mai cap problema amb cap d’ells, al contrari, m’han ajudat tant com jo a ells, ha estat una col·laboració entre tots.

COM HA ESTAT LA TEVA RELACIÓ AMB ELS NENS?

Jo als nens sempre els he dit: jo de les portes cap a fora sóc una Loli, puc riure molt i fer les meves bromes, però de les portes cap a dins sóc una altra i us faig complir les normes, jo no em vaig a jugar el meu lloc de treball per vosaltres. Sempre ho han complert, és més, encara tinc contacte amb algun exalumne, i el més bonic és saber que encara es recorden de tu.

QUIN HA ESTAT EL MOTIU PEL QUAL TE’N VAS?

 Em jubilo anticipadament, he decidit que ja tinc els anys necessaris per poder-ho fer, sóc personal de risc ja que tinc diabetis i no puc estar en contacte amb persones que em puguin infectar el virus. Encara em quedaven dos anys oficialment.

A més, ha arribat una etapa de la meva vida en què he de viure per a mi i he de fer el que a mi m’agrada, perquè sóc com se sol dir “un cul inquiet”, surto d’aquí i em falten hores.

TENS ALGUNA COSA PENSADA PER FER QUAN SURTIS?

Ara mateix faig anglès, faig manualitats i tinc dos blocs, un de cuina i un de manualitats.

Tinc pensat que des del moment que surti per la porta definitivament, m’apuntaré a un curs per fer llibres en 3D, i una altra cosa que tinc al cap és escriure un llibre.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DEL TEU TREBALL?

El tracte amb la gent és el que em dóna vida, ja que la majoria de gent és agraïda, encara que diguin que no.

 QUI T’HA AJUDAT?

Em va ajudar molt la noia que jo vaig substituir quan vaig venir aquí per primera vegada, Carmen, es va traslladar a Vilanova i ella va ser la que em va cridar dient-me que si podia arribar a un acord amb la noia que jo estava substituint en un altre centre, perquè jo pogués venir al Camí de Mar i des de llavors ho vam fer així i aquí estic.

Loli, et desitgem que gaudeixis de tot el que tens pensat fer a partir d’ara, ocupada pels blocs de cuina i les manualitats, i que aviat puguem llegir el teu llibre!

Maria Soler i Antonia Soto