GRÀCIES PER TOT ANA!
Aquest any l’Ana, que dona religió i socials, es jubila. I hem decidit dedicar-li un espai en la revista per saber més d’ella i del seu recorregut professional.
Sempre has volgut ser professora de religió?
-No, la meva intenció, era ser hostessa de vol i em vaig emportar una decepció quan em van dir que era massa baixeta per ser-ho. Llavors, jo sempre volia ser mestra però bé, El hombre propone y Dios dipone. M’ha arribat tard, però va ser casualitat. Estava fent un màster en història de la religió, i van obrir llistes per ser professora de religió i m’ho van proposar, vaig decidir provar-ho i mireu, aquí estic.
Et va costar fer el màster?
-No, perquè jo no he deixat d’estudiar des que vaig començar i quan una amiga em va proposar de fer el màster en història de les religions vam provar i va ser que com fèiem el seminari en un institut, allà en quinze dies ens van assegurar de ser professores.
A quina universitat vas anar? Et va agradar?
-Vaig anar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sí, era molt familiar, la veritat. I si ara em donessin l’oportunitat de canviar mai canviaria, no me’n penedeixo.
Si no haguessis pogut ser professora, què hauries fet?
-Com ja he dit abans seria hostessa de vol.
Com vas saber que volies ser professora?
-Bé, és que a mi sempre m’han agradat els nens i jo sempre he llegit molt i jo tenia ganes d’ensenyar el que jo llegia, de fet una anècdota és que jo amb 8 anys li vaig dir al meu pare que jo volia entrar a la presó perquè jo veia que els presoners no feien res en tota la vida i jo pensava, me’n vaig allà i així els llegeixo i damunt els ensenyo a escriure i a llegir. I des de sempre he volgut ensenyar tot el que jo he après i tot el que llegeixo.
Abans de l’Ins Camí de Mar has estat a algun altre centre?
-Sí, només en un, l’Escola Ventura Gassol del Morell, que era de primària.
Quants anys fa que estàs al Camí de Mar?
-Aquest any és el novè.
Com va ser el teu primer dia a aquest institut?
-Penseu que venia de primària, allà al cole érem 30 mestres i a mi m’encanten els nens, i clar el primer dia que vaig arribar aquí no sabia que hi havia dos edificis. Jo els primers dies arribava a casa i tenia ganes de plorar, però bé, de seguida ja em vaig adaptar. A més a més, abans no es feia únicament religió sinó que també es feia història de les religions, llavors jo tenia tots el grups, quasi tota la gent, també feia cultura i valors, una optativa a primer i estava atapeïda per tots els costats… Però jo de seguida vaig sortir i més quan a l’any següent em van dir que treballaria amb els de la USE i els del Ventall, i llavors això ja va reviure la meva vida.
Què és el que més t’agrada del Camí de Mar?
-Els alumnes, el carinyo que teniu. Jo em porto una cosa que aquests dies he estat pensant i és que mai m’han faltat al respecte i jo espero que tampoc, ja sabeu que a mi m’agrada molt interaccionar amb els alumnes, però sense perdre la perspectiva del professor. Però m’emporto això, el carinyo de tots i el respecte que han tingut amb mi.
Quines són les primeres coses que vols fer quan marxis?
-Fer voluntariat, sempre ha sigut algo que he volgut fer. Des de ben petita he volgut anar a l’Àfrica, per ajuda humanitària amb el projecte d’educació d’ensenyament. Em pensava que ara a l’octubre ja podria anar però, s’ha de ser realista i pel tema Covid no serà possible. Llavors, hauré d’esperar-me un any o així i veure com avança tot.
3 llocs als que voldries viatjar.
-Escòcia, Praga i Florència. Però, un somni que tinc és saltar a l’oceà.
Descriu tots els anys que portes en aquest institut en una frase.
-“Encantada de la vida”.
Algun missatge que vulguis dir als teus alumnes?
-“Enrecordeu-se de mi”.
I que amb educació i respecte es pot arribar a qualsevol lloc.
QÜESTIONARI RÀPID
Plat preferit.
-Rap amb romesco.
Color que més t’agrada.
-Blau.
L’estació que més t’agrada.
-Primavera o tardor
Platja o muntanya?
-Les dues
Finalment aquí deixem alguns dels missatges que li han dedicat els alumnes de l’institut a l’Ana:
-Et trobarem molt a faltar.
-Gràcies per tot el que ens has ensenyat.
-Et portarem sempre al nostre cor.
-No hi haurà ningú que pugui substituir-te.
Martina Mudarra i Noa Fernández