Li hem fet una entrevista a la nostra encantadora Helena Serés per saber més d’ella, a continuació teniu les nostres preguntes i les seves respostes.

•Com sabies que volies ser profe?

Ho sabia des que era nena, d’algú relacionat amb la llengua, de petita jo li feia classe a les meves nines.

•Quan tu estudiaves, quina assignatura se’t donava millor?

Tot relacionat amb la llengua i les literatures.

•Quants anys portes sent profe? I en aquest institut?

32 anys, 2 anys a l’Arboç i 28 anys al Institut Camí de Mar.

•Quan vas començar les primeres classes, estaves nerviosa?

No recordo passar nervis, recordo tenir molta il·lusió.

•Si no fossis professora, què series?

Quan havia de triar entre matemàtiques, economia i llengües, les dues primeres opcions m’agradaven, però em vaig decantar per les llengües i vaig triar bé.

•Quines assignatures fas?

Llatí de 1r i 2n de batxillerat, el grec de 1r i 2n de batxillerat, la cultura clàssica de 3r d’ESO i l’optativa de llatí de 4t d’ESO.

•Com descriuries en tres paraules la teva forma d’ensenyar?

Apassionada, intensa i tossuda.

•Què fas per motivar els alumnes?

Intentar transmetre la meva enorme implicació amb el seu èxit. M’agrada fer sortides, però per la pandèmia ara no es pot.

Tots els cursos m’agrada organitzar una excursió molt especial, amb els alumnes de LLATÍ-1R Batxillerat i LLATÍ-4t d’ESO. Sempre sortim a la primavera, perquè a Tarragona se celebra un festival de Teatre Clàssic: grups d’alumnes d’instituts de tot l’estat  es troben a Tarragona i cadascun representa una tragèdia o comèdia d’algun autor romà o grec. És una jornada preciosa perquè coincidim al Camp de Mart de Tarragona grups d’alumnes de diferents instituts de Catalunya, que anem a veure unes  obres, com he dit,  representades per alumnes de secundària.

A més d’anar al teatre, aquest dia l’aprofitem per visitar els monuments d’època romana més importants que conservem a Tarragona i les proximitats: arc de Berà, Torre dels Escipions, Aqüeducte de Tarragona, amfiteatre, muralles i circ.

Els dos últims cursos dissortadament no hem pogut tirar endavant aquesta activitat a causa de la pandèmia.

•Estàs d’acord amb el sistema educatiu? Per què?

Penso que tan el llatí i el grec en el batxillerat plantegen una exigència massa alta per als alumnes. Si jo pogués manar reduiria els objectius d’aquestes matèries. Tal com estan em veig obligada a apretar molt als meus alumnes. Em costa molt arribar als objectius marcats.

•Et portes bé amb l’equip docent?

Sí, estic encantada, em sento molt recolzada.

•Hi ha algun professor/a que fora de l’institut també mantingueu relació?

Sí, fora de l’institut tinc el privilegi de gaudir de l’amistat personal d’alguns professors.

•Què és el que més valores dels alumnes quan estàs a classe?

La seva atenció i la seva disposició a acceptar la direcció d’estudis que representa el professor.

•Sols posar molts comunicats?

No acostumo a posar molts comunicats. Al 3r d’ESO a vegades pots trobar algun alumne, especialment díscol que t’empeny de portar una decisió així de dràstica.

•Te’n recordes dels teus exalumnes?

Sí que me’n recordo, me’ls trobo pel carrer i fins i tot en el centre com a professors.

•T’omple ensenyar?

Sempre ha estat la meva vocació però reconec que algunes vegades defalleixo, davant actituds intolerables.

•Quan deixis de ser profe, a què voldries dedicar-li el temps?

M’agradaria dedicar-me a estudiar idiomes, sobretot anglès.

•En el teu temps lliure, què fas?

M’agrada molt la literatura, m’entretinc molt llegint, especialment la novel·la històrica i també m’agrada compartir viatges amb la meva família.

•Com vols que et recordin els teus alumnes el dia de demà?

Com una professora que s’esforça molt, fins l’obsessió de preparar-los el millor possible de cara als seus estudis.

Per acabar, li vam demanar a l’Helena que ens digués una frase en llatí que a ella li agradés. I és aquesta:

Nulla ars inconstantior medicina est, fructuosior nulla (Plini El Vell)

Traducció: No hi ha cap art més variable que la medicina, no n’hi ha cap més útil.

Antonia Soto i Maria Soler