Ser nou mai és fàcil, atreus mirades, escoltes parlar de tu, a sobre has d’acostumar-te a un nou ambient, a noves persones i a una nova forma de treballar. Aquests nois i noies ho saben bé, han hagut d’adaptar-se a un nou institut i a un nou país.

L’Aya és una noia que va vindre molt jove des del Marroc, encara que ja ha passat temps del canvi, se’n recorda molt bé del seu país d’origen.

La Stephanie va vindre fa poc des d’Hondures i té moltes coses a dir sobre aquest nou canvi.

El Nuei va vindre a principis d’estiu a Calafell des de Zaragoza, i encara que no ha canviat de país, ha trobat algunes diferències curioses en fer el canvi de comunitat autònoma.

A continuació podrem llegir com va ser, i és, per a la Stephanie, l’Aya i el Nuei, alumnes de 4t de l’ESO, viure a un lloc diferent.

• Com esperaves aquest institut?

Aya: Més modernitzat que el meu antic centre educatiu.

Nuei: Com qualsevol altre.

Stepanie: Me l’imaginava supergran amb tres pisos i les aules supergrans.

• Les expectatives sobre l’institut van ser més altes o més baixes? Per què? Les ha complit?

A: Les expectatives van ser molt altes, ja que l’escola anterior era bastant mediocre. Les ha complit.

N: Les expectatives eren altes, les ha complit, ja que no he tingut cap problema, i els professors són bastant “majos”.

S: Les meves expectatives eren molt altes, tot el que m’imaginava hi era en aquest institut.

• Com et va anar el primer dia? I quina impressió vas tindre?

A: Va ser un xoc fort, encara no se m’oblida del tot la llengua i se’m va fer difícil socialitzar amb la gent de la meva edat. La primera impressió que vaig tenir va ser que la gent era molt agradable i extravertida en la seva majoria.

N: Em va anar bastant bé.

S: Em vaig sentir supernerviosa perquè era nova a l’institut i a part no entenia el català. La meva impressió va ser com, “guau” què bonic!

• Per què vas escollir aquest institut?

A: Els meus pares fa anys que treballen aquí i era el que més a prop estava de la meva casa.

N: És el que més proper està de casa meva.

S: Perquè era el més a prop de casa meva.

• Has trobat alguna diferència amb l’educació comparant-la amb la del teu país/comunitat autònoma? Quina?

A: Sí, el sistema educatiu del Marroc era més estricte i exigent, aquí s’adapta millor a les necessitats de l’alumnat.

N: No, soc de Zaragoza, i en ser el mateix país no ha canviat gairebé res.

S: Sí, perquè aquí s’estudia més que al meu país, perquè en el meu país estudiàvem menys hores al dia i no hi apreciem tantes coses com aquí i també aquí s’estudien més les llengües.

• Què és el que més t’agrada de l’institut? I el que menys?

A: El que més m’agrada és l’atenció personalitzada que et donen per ajudar-te a orientar el teu futur; orientació, optatives, tallers, etc. El que menys són les instal·lacions perquè les trobo una mica obsoletes, però sembla que cada vegada les estan arreglant més, just quan me’n vaig…

N: Hi ha bons professors que saben explicar.

S: M’agrada, l’educació és molt bona, i el que menys m’agrada i és la neteja de l’institut.

• Estàs decebut/da de com està anant el curs?

A: La veritat que no, vaig bastant bé. Estic motivada, és l’últim any i no vull fallar.

N: No, estic bastant content amb les notes i he fet amics, cosa que pensava que em costaria.

S: Sí, estic preocupada del nivell de com aprendre el català i l’anglès, perquè vull intentar arribar al nivell dels meus companys.

• Alguna cosa que milloraries del centre?

A: Alguns profes podrien millorar el tracte amb els alumnes.

N: La WiFi.

S: La biblioteca, la veig molt petita i mediocre, en el meu antic institut la biblioteca era enorme.

• Quina ha sigut la dificultat més gran que has tingut a l’hora de fer el canvi?

A: L’idioma va ser un gran canvi.

N: Cap, l’idioma si n’he d’escollir una.

S: La meva major dificultat és adaptar-me a l’horari, ja que al meu país són 8 hores endarrerides.

• T’ha costat aprendre l’idioma?

A: Al principi, però és normal. Les dues llengües les vaig trobar bastant fàcils, solament em va costar un any parlar-les amb fluïdesa.

N: No, el català és molt semblant al castellà.

S: Sí, m’està costant molt, ja que confonc molt el castellà amb el català.

• Algun costum que t’ha sorprès?

A: Més que un costum va ser l’actitud de les persones. Aquí són molt amables, al Marroc la gent que no et coneix no és tan considerada com aquí. Per exemple, els primers dies em va xocar moltíssim que la gent em saludés pel carrer sense conèixer-me. Aquí és molt fàcil establir una conversa amb gent desconeguda.

N: El cagatió té la seva gràcia.

S: Sí (El cagatió), costum que mai havia vist o pensat i la primera vegada que la vaig veure em vaig sorprendre.

• Què és el que més t’agrada de viure aquí?

A: Les amistats que he anant fent.

N: La temperatura és molt agradable, també agraeixo la platja.

S: La seguretat, el meu país era molt insegur.

• Quin és el xoc cultural més gran que has tingut?

A: El tracte que tenen els alumnes amb els professors, em va impactar escoltar amb la poca educació i informalitat amb la qual els alumnes parlen als professors. Al Marroc és inacceptable pujar el to de veu.

N: En realitat no he tingut cap xoc cultural, potser l’accent.

S: No el descriuria com a xoc cultural, però sí que em va sorprendre veure el tren, al meu país, Hondures, només hi ha autobusos.

Gràcies per la vostra col·laboració.

A: Gràcies a vosaltres!

N: Gràcies per comptar amb mi!

S: Moltes gràcies a vosaltres!!

Fins aquí la nostra entrevista, esperem que l’hàgiu gaudit i sigueu amables amb els nouvinguts.

Ana García i Yasmina El Mouden-