Entrevistes Institut

L’institut té un nou referent

Ens han informat que a l’institut després de setmana santa vindria la Lidia Ramos, una psicòloga que donarà suport a tots aquells que ho necessitin, per tenir més coneixement sobre ella i del seu treball, hem decidit fer-li una sèrie de preguntes.

  • Quin és el teu treball a l’institut?
  • El meu treball es realitzar grups de suport emocional amb els adolescents, no sé si sabeu que existeix el programa Salut i Escola, que és una proposta del departament de salut perquè alguns professionals del CAP s’apropin als instituts a oferir els seus serveis d’infermeria als adolescents, i en el meu cas de psicologia. Llavors jo formo part d’aquest programa i el que faré seran uns grups de suport emocional on tractarem tot el que és l’estat emocional i farem prevencions de les emocions i la salut mental.
  • Vens tots els dies o tens algun tipus d’horari?
  • Després de setmana santa, vindré tots els dijous, d’11:15 a 12:15 un grup i de 12:30 a 13:30 faré l’altre.
  • Quins tipus de coses pots oferir a aquells que necessiten el teu ajut?
  • Puc oferir eines per gestionar les emocions, eines per treballar l’autoestima, per millorar la comunicació, per tenir una comunicació assertiva amb els amics, amb la família. Afavorir també que pugueu fer una bona interpretació dels vostres pensaments, les vostres emocions, o sigui aprendre a identificar una mica què passa, què sentiu a l’adolescència i com encaminar-ho. També pot ser una mica de la motivació.
  • Quant temps dediques a les persones que atens?
  • Dedico una hora a cada grup i com ja us he dit començarem després de setmana santa i estarem fins a final de curs, o sigui que serien unes 8-9 sessions aproximadament, i al setembre tornarem.
  • Saps qui va promoure que vinguessis a l’institut a fer aquesta tasca i per què?
  • Com us he dit, formem part del programa Salut i Escola, que és un programa que va posar en marxa el departament de Salut juntament amb el departament d’Educació, llavors la meva figura professional és nova. Jo acabo d’arribar al desembre, m’he incorporat aquí al CAP de Calafell perquè des de la Generalitat han incorporat psicòlegs a la sanitat pública, a l’atenció primària. Llavors, a partir de jo entrar a l’atenció primària, aquesta figura el que fa és que s’incorpora a la tasca que també feia la infermera, que en aquest cas és la Miriam Reventós. Ella ve a fer la consulta oberta, que és una consulta en la qual vosaltres podeu anar de manera individual i parlar, preguntar dubtes i tal.
  • De quina manera creus que ha afectat la pandèmia als alumnes? Creus que venir és més necessari a causa d’això?
  • Sí, claríssimament sí. La situació de la pandèmia ha debilitat la salut mental de tothom, en totes les franges d’edat, però sí que hi ha algunes franges que s’està veient que surten més perjudicades, com és la gent gran i l’adolescència i la gent jove, perquè en el vostre cas és una etapa on la socialització és superimportant per desenvolupar-vos com a identitat, com a persona, i per desenvolupar la vostra autoestima i al final és un dret del qual se us ha privat.
  • Per què vas decidir ficar-te a l’àmbit de la psicologia?
  • Doncs jo crec que és una professió totalment vocacional, que neix una mica de la inquietud de voler conèixer el que ens passa i de voler ajudar als altres, llavors va començar una mica per aquí. Jo quan em plantejava a quart de l’ESO quan has de decidir quin batxillerat fas, jo tenia claríssim que volia el social i un mica després de les ofertes del social jo vaig veure que el que m’interessava era poder ajudar als altres, però no des de l’àmbit tan mèdic o físic sinó a conèixer les emocions i els pensaments.
  • T’agrada i gaudeixes el teu treball?
  • M’encanta, m’encanta la meva feina, m’encanta la psicologia i m’apassiona més l’etapa de la infància i l’adolescència.
  • Si haguessis de posar una pega, quina seria?
  • Sí, de fet va una mica pel camí perquè som pocs psicòlegs. Al final existeix també una bretxa econòmica a l’atenció psicològica perquè anar al psicòleg és car, ja que és difícil poder accedir als recursos de la sanitat pública i llavors si hi haguera quatre psicòlegs més aquí al CAP de Calafell, serien quatre psicòlegs més que donarien una atenció encara millor a totes les necessitats, que cada vegada hi ha més necessitats i més malestar a la població. Al final, una mica aquesta seria la pega que li posaria, això de no treballar un altre dia, no tenir més hores a la setmana o no tenir més professionals que tinguin els coneixements.

Marta Aranda, Maia Diaz