Com ja us podreu imaginar si heu llegit el títol, en aquest article us presentaré els videojocs que per a mi són alguns dels millors videojocs de la dècada passada. 

Abans de començar he de dir:

·Només apareixen en la llista jocs que jo mateix he jugat.

·No estan inclosos en aquesta llista videojocs com Overwatch, League of Legends o FIFA que no compten amb un mode història.

·No estan inclosos jocs de mòbil, només d’ordinador i consola.

·Els videojocs de la llista no estan ordenats ni de millor a pitjor ni de pitjor a millor, simplement crec que tots s’han guanyat un lloc per si mateixos.

·Només he llistat jocs que han sigut molt importants en la indústria del videojoc i no tots els que ho mereixen perquè si no, m’allargaria massa.

-GTA V

Michael lluita per mantenir a flotació una família mentre porta a terme actes criminals. La seva història (amb tints sentimentals) ens ha aconseguit emocionar, i el mateix ha passat amb Trevor, que es col·loca en l’altre extrem: un personatge desequilibrat, però amb una humanitat que aflora en els moments més insospitats. Tots dos arrodoneixen el drama perfecte. En tercer lloc, Franklin mostra el costat més “convencional” de la història: l’escalada d’un criminal de poca monta fins a un delinqüent d’altura. Entre els tres, ens ensenyen el costat més fosc del somni americà.Tot està esquitxat de sarcasme i de sentit de l’humor. Evidentment, és entretingut per a adults: hi ha sexe, violència i un llenguatge poc apropiat… Fins i tot sap riure de si mateix i es permet nivells “psicotròpics” en què els protagonistes fan servir substàncies il·legals per veure coses que no existeixen en la realitat.Tot això sumat al molt entretingut mode online, fa d’aquest un dels jocs que es mereixen estar en aquesta llista.

-The Last of Us

The Last of Us transcorre en una hipotètica realitat ambientada en el futur, 20 anys més endavant en el temps. Una variant del fong cordyceps ha mutat i, ara, les seves espores afecten l’ésser humà. Aquestes espores modifiquen l’aparença i comportament, tornant a la gent més violenta. 

L’argument és del millor que pots trobar, després d’una introducció que fa alhora de pròleg i de tutorial i d’una primera missió on descobreixes les mecàniques bàsiques del control del videojoc. Els dos personatges principals, Joel i Ellie es troben per primer cop i, a partir d’aquest moment, comença a desenvolupar-se de veritat la trama, una trama en la que els dos protagonistes hauran d’enfrontar-se a molts enemics per tal de sobreviure en un món sense pietat en el que cadascú farà el que pugui per continuar vivint.

The Last of Us també compta amb una història complementària que explica una mica més el passat d’Ellie, amb un mode online bastant entretingut i amb una futura continuació que té molt bona pinta, The Last of Us Part II.

-The Witcher 3 Wild Hunt

The Witcher 3 es el RPG més influent de la dècada. Valorat per tots els experts amb notes per sobre del 9, s’ha convertit en un joc essencial per a tot jugador fan dels gèneres rol i món obert. Té una història principal amb una durada d’unes 50-60 hores i amb multitud de missions secundàries, contractes, favors… les hores de joc poden augmentar moltíssim anant-se fàcilment a les 150 hores o més, hores que es complementen amb les posteriors dos expansions.

És un joc que presta molta atenció als detalls en l’apartat gràfic i visual, però on destaca aquest joc veritablement és en la trama de les missions principals que comença amb Geralt a la recerca de Yennefer de Vengerberg. Una recerca que, evidentment, acaba derivant en altres menesters cada cop més importants entrant en joc Ciri, la filla adoptiva del protagonista. El punt de partida és senzill, però les ramificacions són moltes. Cada pas que fem afecta el futur.

-Dark Souls 3

Com no podia ser d’una altra manera, Dark Souls 3 gira al voltant dels seus exigents combats i de l’exploració del seu riquíssim i espectacular món de joc, que destaca tant en el disseny de nivells com en la seva presentació artística.

Els primers combats d’aquest joc són bastants fàcils però això no és motiu de preocupació ja que després la dificultat augmenta. Potser es tracti d’una picada d’ullet als menys habituals a la sèrie, potser és que en From Software han volgut que ens sentíssim còmodes amb Dark Souls 3, per després destruir la nostra moral, en augmentar la complexitat dels enemics poc a poc, fins a extrems que ens faran llançar el comandament a la paret. La pedra angular del conjunt és el sistema de control del títol, que és una barreja de l’agilitat que vam veure a Bloodborne amb les mecàniques més pausades de Dark Souls 2. D’aquesta manera, tornem a preparar-nos amb els nostres escuts i a tenir cura de la distància amb els enemics, encara que les nostres habilitats hagin crescut, tant en defensa com en atac. 

-Red Dead Redemption 2

És un joc on l’amor pels detalls arriba fins a límits insospitats. Un títol imprescindible no per als amants de l’acció, els mons oberts o el gènere del western sinó dels videojocs o del món de l’entreteniment en general. Amb una de les millors trames principals del gènere que pot tenir-te setmanes sense deixar de jugar.

Plantejat com una seqüela del primer Red Dead Redemption encarregada de narrar la caiguda de la banda de Dutch Van Der Linde, estem als comandaments d’Arthur Morgan, un personatge que poc té a veure amb el del primer Red Dead Redemption. Després d’un atracament que surt malament, Morgan, Marston, Dutch i la resta de la banda, incloent vells coneguts, ha de marxar cap a l’est buscant fortuna. El pla és aconseguir prou diners per fugir, però el destí cada vegada és més incert, els cops més complicats i el pes de la llei més asfixiant.

Oscar Franch